Back إمبراطورية السيخ Arabic Reinu sij AST Siqx dövləti Azerbaijani سیک ایمپراتورلوغو AZB Сикх дәүләте Bashkir Сикхска империя Bulgarian শিখ সাম্রাজ্য Bengali/Bangla Sikhská říše Czech Reich der Sikh German Αυτοκρατορία των Σιχ Greek
| ||||
|
| ||||
| Himne nacional: Deg Tegh Fateh | ||||
 Situació de l'Imperi al subcontinent indi | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Gujranwala (1799-1802) Lahore i Amritsar (1802-1849) | |||
| Idioma oficial | Persa | |||
| Altres idiomes | Panjabi i Hindustànic | |||
| Període històric | ||||
| Mort del general Banda Singh Bahadur | 1799 | |||
| Segona Guerra Sikh | 1849 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia federal | |||
| Maharajà | ||||
| • 1801-1839: | Ranjit Singh | |||
L'Estat Sikh de Lahore o Imperi Sikh fou un estat sobirà del subcontinent indi entre 1799 i 1849.
Va ser una potència regional amb seu a la regió de Punjab del subcontinent indi.[1] Va existir des del 1799, quan el maharajà Ranjit Singh va capturar Lahore, fins al 1849, quan va ser derrotat i conquerit per la Companyia Britànica de les Índies Orientals a la Segona Guerra Anglo-Sikh. Es va forjar sobre els fonaments de la Khalsa a partir d'una col·lecció de misls autònoms.[2][3] En el seu apogeu al segle XIX, l'imperi s'estenia des de Gilgit i el Tibet al nord fins als deserts de Sindh al sud i des del pas de Khyber a l'oest fins al Sutlej a l'est fins a Oudh.[4][5] Es va dividir en quatre províncies: Lahore, que es va convertir en la capital sikh; Multan; Peshawar; i Caixmir de 1799 a 1849. Religiosament diversa, amb una població estimada de 4,5 milions el 1831 (el que el converteix en el 19è país més poblat de l'època), [6] va ser l'última regió important del subcontinent indi a ser annexada per l'Imperi Britànic.
La formació de l'imperi va començar amb la captura de Lahore al seu governant Durrani, Zaman Shah Durrani. Ranjit Singh va ser proclamat maharajà del Punjab el 12 d'abril de 1801 (coincidint amb Vaisakhi), creant un estat polític unificat. Sahib Singh Bedi, descendent de Guru Nanak, va dirigir la coronació.[7] La formació de l'imperi va ser seguida per l'expulsió progressiva dels afganesos del Punjab capitalitzant la decadència afganesa a les guerres afganeses-sikhs, i la unificació dels separats misls sikhs. Ranjit Singh va assolir el poder en un període molt curt, des de líder d'un sol misl fins a convertir-se finalment en el maharajà del Panjab. Va començar a modernitzar el seu exèrcit, utilitzant els últims entrenaments així com les armes i l'artilleria. Després de la mort del maharajà Ranjit Singh, l'imperi es va veure afeblit per la Companyia Britànica de les Índies Orientals que va alimentar les divisions internes i la mala gestió política. Finalment, el 1849, l'estat es va dissoldre després de la derrota a la Segona Guerra Anglo-Sikh.
- ↑ K.S. Duggal. Ranjit Singh: A Secular Sikh Sovereign. Exoticindiaart.com, 2015. ISBN 978-8170172444. Arxivat 2008-06-17 a Wayback Machine.
- ↑ Diversos autors. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en anglès). 11a ed.. Encyclopædia Britannica, Inc., 1910-1911 (actualment de domini públic) [Consulta: 2 març 2009].
- ↑ Grewal, J. S.. The Sikhs of the Punjab, Chapter 6: The Sikh empire (1799–1849). Cambridge University Press, 1990 (The New Cambridge History of India). ISBN 0-521-63764-3. Arxivat 2023-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ Gupta, Hari Ram. History of the Sikhs. Munshiram Manoharlal, 1991, p. 201. ISBN 978-8121505154. Arxivat 2024-06-28 a Wayback Machine.
- ↑ Singh, Khushwant. History of the Sikhs. Oxford University Press, 2004, p. viii. ISBN 978-0195673081.
- ↑ Amarinder Singh's The Last Sunset: The Rise and Fall of the Lahore Durbar
- ↑ The Encyclopaedia of Sikhism Arxivat 8 May 2014 a Wayback Machine., section Sāhib Siṅgh Bedī, Bābā (1756–1834).